Projecció emmarcada al Cicle Gaudí

Maia Lekow & Christopher King. Kenya (2019) 82 min. VO en anglès, suahili i giriama, subtitulada en català.

Què faries si acusessin a la teva àvia de bruixeria? Els temps de la Santa Inquisició queden aparentment lluny, però avui en dia, a Kènia, la realitat de les dones amb una sensibilitat especial és dramàtica i ens fa reviure el terror de l’Edat Mitjana.

El jove Karisa viatja de Mombasa als seus orígens rurals quan s’assabenta que la seva àvia està en perill. A través de les converses amb els seus familiars descobrim amb incredulitat que el seu oncle, fruit d’una combinació de superstició i interessos econòmics, és l’instigador de la terrible acusació. A la vegada, les seves ties intenten protegir l’àvia que ha d’aprendre a conviure amb el fantasma de l’assassinat rondant la seva humil casa. A Kènia, centenars d’ancians són acusats de bruixeria per tal de robar-los les terres. Un retrat valent que posa en evidència com els valors de les comunitats rurals han estat trastornats pel colonialisme i la religió. Una història d’amor intergeneracional, en què el carisma d’en Karisa demostra com la resistència a l’avarícia és possible i on el cos fràgil de l’àvia amaga un poder femení indestructible.

Una obra de teatre amb la dona treballadora com a protagonista.

La Pilar i la Carme van viure i treballar tota la vida en una de les colònies tèxtils que van florir, a finals del segle XIX, a les ribes dels nostres rius. Tot i que les colònies van anar tancant a partir de la dècada dels 80 del segle passat, la Pilar i la Carme, d’alguna manera, encara són allà. Amb elles, reviurem el dia dia d’aquesta mena de món en miniatura que eren les colònies, tot resseguint els més de cent anys d’història que van transcórrer mentre encara funcionaven. Veurem passar la “Història” en majúscula mentre ens ocupem de les “petites històries” sovint oblidades o menystingudes, tot i que són imprescindibles per entendre realment una època.

La Pilar i la Carme donaran veu, doncs, a les “petites històries” de les diferents generacions de dones que van ser el motor de les fàbriques i també de la vida a les colònies.

Inspirat en el llibre El silenci dels telers, d’Assumpta Montellà.

De vegades ens tenim a prop. De vegades lluny. Com es fa una abraçada des de la distància?

Dos nens i una nena passen les hores jugant a marcians. L’univers forma part del seu joc, tal i com tots formem part de l’univers. Però un dia, les seves òrbites es bifurquen. Passen els anys. Ara són adults. Ella és a punt de fer realitat el somni dels tres: viatjar de veritat cap a l’espai. Ella no vol marxar sense acomiadar-se. Ells volen acomiadar-se abans no marxi.

És el retrat d’una amistat fragmentada i, sobretot, una reflexió sobre les distàncies i les (des)connexions orbitals entre persones. Sembla que l’espectacle estigui fet per l’ocasió (ara que es parla tant de distàncies) però fa més d’un any que hi donen voltes.

Projecció emmarcada al Cicle Gaudí

Joan Frank Charansonnet. Espanya (2020) 115 min.

Julieta (1923), una nena de sis anys, arriba amb la secva família al lloc en el que es desenvoluparà la seva  nova vida, a sobre un carro i amb un bagul com a únic equipatge. Els records de la seva infantesa feliç, marcats per la industrialització, l’ànima d’una nena que es converteix en dona i la duresa dels anys de la guerra fins a la caiguda de la dictadura, acompanyaran a l’espectador durant més de 60 anys, mostrant-li tots els camins que el destí ofereix. Finalment, els seus ulls savis imdurs es tancaran a l’únic lloc que ha conegut, la seva estimada colònia.