Dir: Myriam Bakir

Marroc, França (2020). 62 minuts. VO en dialecte marroquí i berber, subtitulada en català.

El Documental del Mes

Per començar el desembre i despertar l’esperit nadalenc Cor de Teatre torna amb la seva adaptació a cappella del Conte de Nadal de Charles Dickens. Una obra de teatre musical per a tots els públics!

"Les festes de Nadal. En aquestes mateixes paraules, deia Charles Dickens, hi ha alguna cosa màgica. Qui en sentir-les no experimenta un sentiment que li omple de cap a peus l’ànima de joia? Hi ha qui dirà que el Nadal ja no és el que era en temps antics, o bé que ara els bons sentiments queden esborrats pels grans centres comercials. Però no perdem l’esperança i tornem a explicar a tots els escèptics que un altre Nadal és possible."

La primavera de 1981, les tranquil·les aigües de l’estany de Banyoles es van remoure a ritme de swing. A l’hotel L’Ast, ben a prop de la riba, es va dur a terme un seminari internacional de jazz, organitzat pel Taller de Músics de Barcelona i el trompetista argentí Américo Belloto, que va reunir durant dues setmanes trenta alumnes per aprendre a tocar amb destacats músics de la National Jazz Ensamble de New York, encapçalats pel trompetista i director de big band Thad Jones. El colofó a quinze dies de formació tan intensos com memorables va ser un concert a la plaça Major, en què es va estrenar una peça inèdita de Jones, i que va culminar amb una jam session.

Steve Smyth arriba a Banyoles i aquesta vegada ho fa dins la programació del NEU! Festival, per repetir de manera excepcional l’espectacle que va crear per a l’edició del 2020 del festival.

L’atemporalitat és una qualitat difícil de precisar, però per al cantant i compositor Steve Smyth és una virtut principal. Provinent de la costa del sud d’Austràlia, la boirosa vida itinerant de Smyth l’ha portat a viatjar actuant arreu del planeta fins a mig establir-se a Barcelona. Des d’aquí, la seva guitarra destil·la un pop eteri i sofisticat, amb notes de blues i de folk. Els directes de Steve Smyth són una mescla d’energia visceral i dolçor íntima, en diàleg amb les facetes més laid back de Nick Cave o Tom Waits.

“Quan coneixes a una persona amb discapacitat, t’adones de seguida que té alguna cosa especial. Et fa aprendre el que realment importa de la vida. Aquest esperit de superació... aquesta mirada pura. Aquest bon humor i aquest amor que desprenen sempre! Nosaltres acostumem a anar estressats. Ells no! Ells et fan fixar-te en els detalls, et fan somriure... perquè, és clar... pobrets. Són àngels.” 

Què legitima a una part de la societat a decidir sobre els drets sexuals i reproductius d’una altra part? Què fa creure a una part de la comunitat que és més vàlida que una altra per a la maternitat/paternitat? Quins són els paràmetres que determinen qui seria o no seria una bona mare? Pot una dona amb diversitat psíquica ser mare? Pot ser-ho en la nostra societat actual?, amb les ajudes socials actuals? Què passa amb els drets dels infants, fills d’aquestes dones? La visió que la gran majoria de ciutadans té de les persones amb diversitat funcional s’allunya for e de la realitat. ncional s'amb les ajudes actuals?uals i reproductius d'ça de la realitat. Éssers que no tenen maldat, que han vingut a la terra per fer-nos aprendre coses de nosaltres mateixos: àngels.

I els àngels no tenen sexe, ni tenen fills.

Llum és un ésser màgic que viu als núvols. Un dia, un aviador s'estavella contra el seu núvol i Llum li dóna les seves ales perquè pugui tornar a casa. A partir d'aquest moment ja no podrà tornar a volar i acabarà caient a la Terra.

Aquest espectacle ens parla, des de l'humor i l'amor, de tot allò que som capaços de fer per estimar i que ens estimin.

El 2020 va guanyar el Premi al Millor Espectacle de Titelles i Objectes a FETEN i el Premi Jurat Infantil al Millor Espectacle al Festival Internacional de Titelles "Festitíteres" d'Alacant.