ORBITAL

Teatre Municipal

De vegades ens tenim a prop. De vegades lluny. Com es fa una abraçada des de la distància?

Dos nens i una nena passen les hores jugant a marcians. L’univers forma part del seu joc, tal i com tots formem part de l’univers. Però un dia, les seves òrbites es bifurquen. Passen els anys. Ara són adults. Ella és a punt de fer realitat el somni dels tres: viatjar de veritat cap a l’espai. Ella no vol marxar sense acomiadar-se. Ells volen acomiadar-se abans no marxi.

És el retrat d’una amistat fragmentada i, sobretot, una reflexió sobre les distàncies i les (des)connexions orbitals entre persones. Sembla que l’espectacle estigui fet per l’ocasió (ara que es parla tant de distàncies) però fa més d’un any que hi donen voltes.